Els cracks de l'IES

Reportatges als nois de l'IES.
Entrevista a nois/es que practiquen activitats extraescolars, i són molt bons.

Els futurs cracks de Catalunya, els tenim a l'IES.

Hem entrevistat nois/es que fan activitats extraescolars no tan comunes com el futbol, el bàsquet i l'hoquei. Per la nostra sorpresa, hem trobat alumnes que fan judo, natació i altres que practiquen el ball flamenc, ping-pong i boxa; tots ells han aconseguit premis importants, o, si no, aspiren a aconseguir-ne.

Dani López

En Dani va començar a fer judo per un amic que li va dir que era molt interessant;a partir d'aquí, en Dani va començar.
Ell entrena set hores a la setmana.
En Dani López va aconseguir dos premis: un va ser segon de Catalunya i l'altre va ser primer de Girona. Ell vol entrenar molt per ser el primer d'Espanya i el primer de Catalunya.
Practicar judo li comporta molt d'esforç per haver-ho de combinar amb els estudis; a ell li agrada fer el judo amb molta dedicació i passió.
Una experiència que ens va explicar va ser que es va deixar el quimono a l'hotel i, quan va arribar el dia de la competició, li va haver de deixar el quimono una noia.

Miranda Cortés

Es dedica a ballar flamenc. Va començar a ballar flamenc perquè se li va ficar al cap des de ben petita.
Balla flamenc des dels vuit anys i practica més de 12 hores a la setmana.
Quasi guanya el trofeu en la millor competició que van organitzar.
Ella vol guanyar-se la vida ballant flamenc, i com que ella hi dedica tant d'esforç, al ball de flamenc, no li dóna quasi temps d'estudiar.
Una experiència que ens va explicar és que, una vegada, quan va sortir a ballar, se li va trencar el vestit.

Joel Díaz

Fa boxa. Es va apuntar al gimnàs i va veure que estaven fent boxa i li va interessar. Fa 1 any que practica boxa.
Practica dues hores a la setmana. El millor combat que va fer va ser un empat i vol arribar a ser el millor de Catalunya.
Una experiència que ens va explicar és que amb un cop de puny et poden deixar molt mal parat.

Edgar Lara

Juga a ping-pong. Una vegada va veure jugar a ping-pong i li va agradar.
Ell practica el ping-pong des de fa 3 anys. Practica 3 hores a la setmana.
Els premis que ha aconseguit: 1r de Barcelona i 3r de Catalunya. Ell voll arribar a ser un dels millors del món.


FRAN OCAÑA 3r B
WELLINGTON SANTIAGO 3r B
ABEL PIRIS 3r B

REPORTATGE PROCEDÈNCIA PROFES IES LLUÍS COMPANYS

Carles Garcia (Matemàtiques)

Lloc de naixement: Barcelona

Lloc on s’ha criat: Molins de rei

D’on se sent? català

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Barcelona, 5 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: català

Silvia Gibert (Castellà)

Lloc de naixement: Barcelona

Lloc on s’ha criat: Blanes

D’on se sent? De tot arreu

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Blanes, 30 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Sa (El)

Pep Garcia (Català)

Lloc de naixement: Badalona

Lloc on s’ha criat: Badalona

D’on se sent? Badalona

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Barcelona, 10 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Badiu (patis interiors de les cases)

Joan Matesanz (Matemàtiques)

Lloc de naixement: Barcelona

Lloc on s’ha criat: Barcelona

D’on se sent? Barcelona

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Barcelona, 49 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: castellà

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Barcelona és bona quan la bossa sona.

Reinalda Farré (Socials)

Lloc de naixement: Província de Lleida

Lloc on s’ha criat: Lleida

D’on se sent? De tot arreu.

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Barcelona, 26 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Farnaca (xafardera)

Verònica Muñoz (Anglès)

Lloc de naixement: Salamanca

Lloc on s’ha criat: Calella

D’on se sent? Calella

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Palafolls, 3 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: castellà- amb els pares

Català- casa

English- treball

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: la meu mare.

Joan Font (E.F.)

Lloc de naixement: Barcelona

Lloc on s’ha criat: Barcelona

D’on se sent? -------

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Lloret del Mar, 9 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: No u se pas.

Roser Polls (Socials)

Lloc de naixement: Breda

Lloc on s’ha criat: Breda

D’on se sent? Catalana

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Breda, tota la vida.

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Ma ( sorpresa, admiració)

Ramón Navarro (Mitologia)

Lloc de naixement: Santo Tomé (Jaén)

Lloc on s’ha criat: Hospitalet de Llobregat

D’on se sent? De tot el món

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Malgrat de Mar, 3 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: castellà

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen:------

Pitu Solà (Català)

Lloc de naixement: St. Feliu de Guíxols

Lloc on s’ha criat: St. Feliu de Guíxols

D’on se sent? St. Feliu de Guíxols

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: St. Feliu de Guíxols, 37 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: estafanòria (pastanaga), oriç (eriçó de mar)

Alex Blasi (FiQ)

Lloc de naixement: Barcelona

Lloc on s’ha criat: Barcelona

D’on se sent? Barcelona

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Barcelona, 48 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: Català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Visca el Barça!!.

Gerardo Moreno (Tecnologia)

Lloc de naixement: València

Lloc on s’ha criat: València

D’on se sent? Terol

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Blanes, 1 any.

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: castellà

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Miaja (una mica).

Anònim (BiG)

Lloc de naixement: Elda (Alacant)

Lloc on s’ha criat: Elda (Alacant)

D’on se sent? Països Catalans

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: St. Cristina d’Aro, 17 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: feina-català

Casa-castellà

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Che (carai).

Dolors Pulido (castellà)

Lloc de naixement: Vilanova i la Geltrú

Lloc on s’ha criat: Vilanova i la Geltrú

D’on se sent? Vilanova i la Geltrú

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Mataró, 12 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: castellà/català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Vaig a baixa mar (anar a la platja).

Lluís María Fàbrega ( Socials i religió)

Lloc de naixement: Girona

Lloc on s’ha criat: Girona

D’on se sent? De tot el món

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Girona, 45 anys

Li agrada viure allà? Sí, li encanta, li enamora

Llengua que fa servir habitualment: català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Col·lègit (escola), pòsot, anem a fer el “toc” amb la colla (anar a un bar amb la colla).

Pilar Balagué (Psicòloga)

Lloc de naixement: Tordera

Lloc on s’ha criat: Tordera i Barcelona

D’on se sent? Tordera

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu:Tordera, 50 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: eixida (sortida a l’hort).

Joan Garcia (Tecnologia)

Lloc de naixement: Blanes

Lloc on s’ha criat: Blanes

D’on se sent? Blanes

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Blanes, tota la vida

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: català

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Sa (El)

Joan Carles Barrera ( Ciències naturals)

Lloc de naixement: Badalona

Lloc on s’ha criat: Badalona

D’on se sent? Tordera

Lloc on viu i quants anys fa que hi viu: Mas Mora, 16 anys

Li agrada viure allà? Sí

Llengua que fa servir habitualment: català/castellà

Expressió o paraula pròpia de la seva zona d’origen: Micacu (nespra).

Ana Giménez Robles

Cristina Hernández Muñoz 3C

Entrevista al protagonista de l'obra 'Grease'

Entrevistem als protagonistes i a la coordinadora de l'obra Grease, que es va fer el dijous 22 d'abril al teatre Clavé.
Els protagonistes que entrevistem els van interpretar en Fran Ocaña Fernàndez i la Miranda Cortés Noller i la coordinadora Verònica Muñoz (professora d'anglès).

Fran Ocaña Fernández

1. Quin personatge vas representar a l'obra?
Danny Zuko (John Travolta).

2. Com et vas sentir a l'estar a sobre d'un escenari? Vas sentir vergonya?
Al principi de l'obra, nerviós, però després molt a gust.
Vaig sentir vergonya a estones.

3. Com creus que va anar l'obra?
Jo crec que va anar molt bé, encara que vam tenir alguns errors, però segons la gent no es van notar.

4. Estaves molt nerviós moments abans de l'obra?
Molt i molt. Dues hores abans estava molt nerviós, però quan faltaven trenta minuts ja
no podia més, em moria dels nervis.

5. Et va costar molt memoritzar el teu paper?
Bastant. Eren 36 frases que vaig haver d'estudiar a casa de vegades, però no eren gaire
difícils ja que són frases que hem estudiat a classe d'anglès.

6. Et va costar molt ficar-te al paper?
Bastant, sobretot el primer mes, però després era com si fos jo mateix.

7. Estàs satisfet amb el resultat d'aquest crèdit? Creus que vas encertar en escollir aquest crèdit?
Sí que estic satisfet amb el crèdit, i molt.
La veritat és que jo no vaig escollir aquest crèdit perquè no tenia el paper, van ser els
professors els que em van ficar al crèdit de Grease i van encertar.

8. T'agradaria tornar a viure una experiència com aquesta?
Sí. Fins i tot li han dit a la Verónica de tornar-ho a fer.


Miranda Cortés Noller

1. Quin personatge vas representar a l'obra?
Sandy (Olivia Newton-John)

2. Com et vas sentir al estar a sobre d'un escenari? Vas sentir vergonya?
Molt bé, estic acostumada ja que sovint ballo davant de molta gent.
No vaig sentir vergonya.

3. Com creus que va anar l'obra?
Bé, més o menys...

4. Estaves molt nerviosa moments abans de l'obra?
No, gens ni mica.

5. Et va costar molt memoritzar el teu paper?
Sí, molt.

6. Et va costar molt ficar-te en el paper?
No gaire.

7. Estàs satisfeta amb el resultat d'aquest crèdit? Creus que vas aceptar escollint aquest crèdit?
Molt.
Sí.

8. T'agradaria tornar a viure una experiencia com aquesta?
Sí, m'agradaria molt.


Verònica Muñoz

1. Com creus que va anar l'obra?
Molt bé.

2. Estaves nerviosa moments abans a l'obra?
Molt. Molt nerviosa.

3. Estàs satisfeta amb el resultat d'aquest crèdit?
Molt, m'agradat molt fer-ho!

4. T'agradaria tornar a viure una experiencia com aquesta?
Sí, de fet m'han dit per preparar una altra.

5. Et vas inventar tu aquest crèdit? Per què "Grease"?
Sí.
Vaig anar a Londres i vaig veure l'obra, llavors vaig pensar que era una bona idea fer-la a l'IES.

6. Com vas fer per designar cada personatge a als alumnes?
Vaig fer un càsting, cadascú triava quin personatge li agradaria representar, ho representaven i entre tots vam decidir qui ho feia millor.

7. Vas haver de fer molt esforç per tirar endavant aquest crèdit?
Sí, i també els alumnes van haver de fer un esforç molt gran.

8. El últim dia d'assaig, com vas veure els alumnes, s'ho savien o encara els costava?
Vaig veure que sortiria genial!



Carla i Sandra 3r

Alumnes de bat

Ens n'hem anat a les classes de 2n batxillerat a fer-los unes enquestes per saber quins són els seus plans de futur. Amb la informació recollida hem fet unes estadístiques de les carreres i cicles formatius amb més demanda per part dels alumnes i els que menys.

La primera qüestió els preguntava si pensaven que passarien de curs. Tots absolutament tots els alumnes ens van respondre que sí, la qual cosa vol dir que són gent aplicada, estudiosa, atenta a la seva feina, etc.

A la següent qüestió hi havia dues opcions viables; carrera a la universitat o bé un cicle formatiu.

Carreres;

Turisme encapçala la primera posició amb nou persones
Dret, Història i Magisteri, amb 8 persones
Administració i Direcció D'empreses 4
Fisioteràpia 1
Dietètica de Nutrició 1
Psicologia 2
Magisteri 5
Arqueologia 1
Criminologia 2
Periodisme 2
Traducció 2
Enginyeria 3
Mecànica 1
Química 5
Infermeria 1
Enginyeria Industrial 3
Ciències Ambientals 6

Cicle formatiu

Turisme
imatge
mossos d'esquadra 3
informatica 1
Màrqueting 2
Magisteri 2


Si no pots accedir-hi què faràs?

Magisteri
ciències ambientals
Escombriaire 5
Rambles de Barcelona 3

Parlem amb els alumnes de 4t sobre el seu viatge

Italians per sis dies

Visitaran Florència, Montecatini i Roma; el preu és de 436 €


Hem decidit fer un reportatge del viatge de fi de curs dels de quart d'ESO. Aquest any han decidit anar a Itàlia, però també tenien com a opció Londres i Mallorca. Nosaltres hem entrevistat alumnes i professors que van al viatge. Aquests professors són la Reinalda, en Pasqual, en Joan Matesanz, en Rafa i la Dolors.

El viatge es realitzarà el dia 7 de juny. Els alumnes sortiran de Tordera a les 5:30 hores de la matinada, aniran amb autocar fins a l'aeroport de Girona, on agafaran el vol Ryanair a les 8:45 hores. Arribaran a Pisa aproximadament a les 10:05 hores.
El primer dia es traslladaran des de l'aeroport amb autocar al centre monumental; en acabar, aniran cap a Montecatini i allà soparan i s'allotjaran a l'hotel.
El segon dia esmorzaran i sortiran cap a Florència, la visitaran i tornaran a Montecatini.
El tercer dia esmorzaran a l'hotel i sortiran cap a Roma, a la tarda visitaran el Coliseu i els Fòrums Imperials. Soparan i s'allotjaran a Roma.
El quart dia faran una visita a Roma.
El cinquè dia visiten la ciutat del Vaticà amb la Basílica i també visiten museus. A les 19:30 hores aniran al port de Civitavecchia. A les 22:00 hores sortirà el vaixell amb destí a Barcelona.
El sisè dia arribaran al port de Barcelona a les 19:00 hores aproximadament i tornaran a l'institut amb autocar.
El preu per alumne es de 436€ i es paga en tres terminis. Han aconseguit una part dels diners venent roses per Sant Jordi, bombons per Nadal i muntant una parada per la Fira del Ram; la resta dels diners els posaran ells.
Els alumnes ens han dit que els que no van al viatge no estan obligats a venir a l'institut durant la setmana. Els alumnes repetidors poden anar-hi, encara que els professors afirmen que no tenen dret a anar-hi.
Les habitacions de l'hotel no poden ser mixtes. Una alumna va riure i va dir: "Está claro", quan li vam preguntar el perquè.
Aquests alumnes no faran crèdit de síntesi, faran un treball de recerca; el faran al tornar del viatge.

Sara 3rA
Ingrid 3rB

Entrevista als alumnes de primer d'ESO

Els iogurins de l'IES parlen

La majoria expliquen que el primer any els ha semblat divertit

Entrevistem alguns alumnes de 1r d'ESO del curs 2009-2010 per veure què tal els ha anat aquest primer any d'institut, com ha estat el pas de ser els grans del col·legi als petits de l'IES, la convivència amb companys més grans, si han notat canvis, etc.

Als iogurins de l'institut aquest primer any (2009-2010) els està semblant llarg, però fàcil, divertit i diferent al col·legi; això és perquè han notat un gran canvi, a vegades positiu però a vegades negatiu. Per exemple, els professors els han semblat un canvi negatiu ja que són més estrictes i demanen més deures. A alguns alumnes els sembla molt bé l'horari a les tardes lliures, però a altres no els agrada gens haver de llevar-se d'hora i sortir més tard. La majoria d'alumnes no van sentir vergonya al ser els més petits, encara que alguns sí. Hi ha nens que tenen una bona relació amb els companys més grans del centre, però la majoria no hi han tractat, amb ells. Els seus resultats acadèmics es mantenen més o menys iguals o han baixat, però en la classe de 1r B alguns alumnes han aprovat més assignatures que quan feien primària.

Als petits de l'IES aquest primer any els està semblant molt divertit i s'ho estan passant molt bé en aquesta nova etapa de la seva vida. Tot i això, hem recollit aquesta declaració d'un alumne que ha preferit mantenir-se en l'anonimat: “Si sé que és tan dur, em quedo a primària”.


Carla i Sandra

És positiva la immigració en el nostre país, sí o no?

A FAVOR

La majoria d'economistes estan d'acord que la immigració incrementa la riquesa, és a dir que, com que hi ha més mà d'obra, sobretot en feines que els propis nadius menyspreen, hi ha més producció, i així aquestes feines que abans ningú no volia fer i no tenien tant d'èxit, ara, amb la immigració, gent que no és immigrant està disposada a fer-les. És veritat que alguns immigrants abusen del sistema del benestar, però també alguns nadius abusen del sistema, cosa que ens demostra que tant els immigrants com els nadius han abusat algun cop del sistema del benestar. Per tant, queda clar que tant immigrants com no immigrants abusen del sistema de l'Estat. I això és un problema de principis, de nosaltres com a persones, deixant de banda que siguin o no immigrants. Excolure els immigrants és immoral des del punt de vista de quasi totes les teories morals. Només amb una mica de sentit comú això ho veurien clar, però mai falta qui demostra tenir bastant poc d'això, acusant els immigrants de tots els problemes nacionals, i més quan coincideix que estem en crisi; davant la deseperació, la gent normalment opta pel camí més fàcil, que és el de culpar els de fora; en lloc d'autoanalitzar-se i adonar-se'n que la majoria de gent d'aquí mai (mai volem generalitzar) són les pròpies persones d'aquí que tracten pitjor al seu país que no els mateixos immigrats que estan agraïts per l'oportunitat que obtenim en aquest país.

I per finalitzar, volíem dir que la immigració afavoreix la diversitat de cultures, que això sempre va bé per formar ments obertes, per aprendre a ser més tolerant, a descobrir món en el teu propi país i a ser més culte i no tancar-te a noves formes de pensar.

Mª José Aldana 4t B
Informació cercada per: Tatiana Aldana 3r B


EN CONTRA

Nosaltres no estem d’acord amb la immigració ja que aquest no és un tema que ens agradi. Pensem que no ens afavoreix; per exemple, en el tema del treball, hi ha empreses i altres llocs de treball que volen tenir un immigrant de treballador ja que cobren menys per fer una feina superior, i en aquest cas alguns dels treballadors del nostre país es queden sense feina, sense guanyar diners. L’altre exemple és el tema de l’atur; la gent que ve d’altres països té més facilitats per aconseguir una determinada quantitat de diners que els donen. Per altra part també quan un immigrant agafa un lloc de treball, ja és un espanyol menys que es queda sense el seu sou.
Per altra banda, a l’escola també els donen més ajuts i facilitats per poder tirar endavant amb el tema dels estudis, el graduat, batxiller... amb les places d’instituts privats ja que els ajuden a poder pagar-ho amb ajuts econòmics i els donen preferència. Una altra idea en contra seria els problemes amb la societat, joves que vénen d’altres països sense tenir treball ni diners per viure. El que fan es provocar alguns robatoris i delictes d’un altre tipus, encara que no són tots els que ho fan.
També és veritat que fa uns quants anys, sense aquestes persones que van venir d’un altre país, la nostra economia no s’hagués desenvolupat.


Alba Rite Barrera
Patricia Diaz Castillo
3ºA

La immigració

La immigració

L'edat mitjana dels estrangers residents a l'estat espanyol és de 34 anys, tant per a dones com per a homes. Un 11,6% són menors de setze anys, mentre que un 83,9% té entre 16 i 64 anys i només un 4,4% és més gran de 64 anys. Per sexes, el repartiment és gairebé igual: un 54,33% dels estrangers són homes i un 45,6% són dones, que són majoria a Astúries, Galícia i Cantàbria. Per procedència, hi ha més dones que homes entre els immigrants de nacionalitat russa, brasilera, dominicana, veneçolana, colombiana, filipina, boliviana, peruana, ucraïnesa i equatoriana. A l'altra banda de la balança, només un 32,5% dels africans residents a l'Estat són dones.

Són perilloses les xarxes socials?

Actualment, la societat, i sobretot els adolescents, està enganxada a les xarxes socials com Facebook, Messenger, Tuenti, Blogs... on la gent coneix altres persones i es pot comunicar a través de missatges instantanis. També es poden penjar fotografies on la resta de la gent les pot veure.

Gran part de la població dels països desenvolupats està registrat, com a mínim, a alguna de aquestes xarxes. Hi ha gent de totes les edats; comencen a registrar-se des dels sis anys aproximadament.

Però s'ha d'anar amb precaució perquè hi ha gent que s'aprofita dels menors, a vegades fent-se passar per persones de la seva edat o que els poden interessar. Els fan posar la webcam o que enviïn fotografies lleugers de roba. Amb això es crea la pornografia infantil. També els demanen per quedar i els segresten, els violen i fins i tot poden arribar a matar les seves víctimes, de les que abans havien fingit ser els seus amics.
Però també tenen la seva part bona, perquè pots divertir-te jugant on-line, parlant amb els amics, veure vídeos o fotografies, etc. I la gent que té precaució pot conèixer persones per trobar amistats o fins i tot parella.

Nosaltres creiem que pot ser perillós però també és molt divertit i un entreteniment.




Carla i Sandra 3r

Necessita el poble català la indepèndencia?

A FAVOR

La independència a Catalunya, segons els arguments d’alguns alumnes del nostre centre, l’IES Lluís Companys, hem trobat que per a ells és positiva. Un dels principals motius pels quals pensen que hauria de canviar i ser independent és que fa uns anys Catalunya ja era un país i no depenia d’Espanya. Un altre motiu també molt repetit la nostra recerca d’informació és que Catalunya és prou capaç per poder administrar els seus propis diners. També creuen que així l’economia de Catalunya milloraria i avançaria. Per altra part volen que sigui independent perquè així no tindrien cap altra llengua oficial, només el català, i seria una llengua respectada perquè no es perdria i guanyaria molta més importància que la que hi ha avui dia. Per això consideren Catalunya una nació.

Alba Rite Barrera
Patricia Diaz Castillo
3rA


EN CONTRA

L’estat espanyol està constituït per diverses comunitats autònomes, com Galícia, Andalusia, Comunitat Valenciana, etc. Entre aquestes, n’hi ha que volen la independència de la seva comunitat autònoma.
Catalunya no necessita la independència, encara que la majoria del catalans la volen.
Amb la independència de Catalunya, l’únic que aconseguirem és que el País Basc també la vulgui.
Segons macrosondeig encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya un 50.3% de la població catalana votaria afirmativament; fins i tot en alguns pobles de la comunitat autònoma de Catalunya s’ha fet una consulta popular.
En una consulta que hem elaborat nosaltres en la classe de crèdit variable de tercer d’ESO, 11 de 13 persones no volen la independència: 1 no la vol perquè afirma que, si no, la llengua catalana s’acabarà, i l’altra persona s’absté perquè diu que ben bé no sap mai què respondre quan li pregunten sobre aquest tema.
Les persones que no volem la independència de Catalunya, compartim l’opinió que volem seguir sent espanyols i pensem que hi ha coses més importants al món que no la independència d’una comunitat autònoma, com la pobresa, la crisis, l’atur...


Ana Giménez Robles.
Cristina Hernández Muñoz. 3rC

Es decidirà la lliga al Bernabeu?

Es decidirà la lliga al Berrnabeu? És la pregunta que més es repeteix aquesta setmana. Els diaris, la televisió... tots parlen d'aquest partit que es presenta com al partit del segle. Es tracta d' una competició de 38 partits i normalment els equips capdavanters de la lliga són el F.C Barcelona i el Reial Madrid C.F. Cada victòria són 3 punts per a l'equip que guanya.

Després de l'esperat clàssic, quedaran 7 jornades més que seran molt disputades. No només hi ha el clàssic; sí que és veritat que és un partit molt important, però després d'aquest partidàs, tant el Barça com el Reial Madrid tenen partits molt difícils com el Madrid-València, Sevilla-Barça, Mallorca-Madrid etc., que són equips que lluiten per posicions europees i volen guanyar totes les jornades que queden.

En definitiva, la lliga està molt disputada i continuarà estant disputada fins a la jornada 38. Aquesta lliga ha estat un lliga de dos equips, molt interessant. Aquests dos equips són dos dels millors del món.

Fran, Welli i Abel

És un crim abandonar gossos?

Els gossos són animals de companyia. Diuen que són els millors amics del home, però ¿tothom creu això?
Les fonts de la Generalitat de Catalunya diuen que a la província de Barcelona van ser sacrificats 2.699 gossos l'any 2005, van ser donats en adopció 8.058, i van recuperar per als seus propietaris 2.714. També es va observar que es recullen més gossos a les ciutats que en altres llocs. La majoria de gossos trobats són adults, això vol dir que la gent compra gossos petits, perquè són més bonics i graciosos, quan aquests creixen els abandonen cruelment als carrers o altres llocs.
Poseu-vos un moment en el seu lloc: nosaltres som aquests gossos que abandonen cada any; ¿veritat que no us agradaria? Els gossos també tenen sentiments, i a ells tampoc els agrada.
Abans de comprar un gos perquè és bonic pensa si ets prou autosuficient per mantenir-lo tota la seva vida i donar-li allò que necessita.
Nosaltres creiem que abandonar gossos és un crim; són éssers vius i necessiten alimentar-se, relacionar-se i amor.

Sara 3r A
Ingrid 3r B

És un engany la T-DT

La comunicació és un procés social fonamental, una necessitat humana bàsica. La televisió n'és una. Fa relativament poc temps teníem tots la televisió analògica i hi havia entre nou i deu canals diferents i gratuïts. Les úniques inversions que havíem de fer eren; la televisió com a aparell i la corrent que gastava.

Però amb tanta tecnologia, es va inventar la TDT (Televisió Digital Terrestre), que va generar una revolució a Espanya i França, que han sigut els primers d'instal·lar aquest aparell a les cases.
La població d'ambdós països no els va conquistar la idea perquè la TDT té bastants inconvenients; quan plou es perd la senyal, si no hi ha antena no tens senyal, a sobre ens han "obligat" a comprar la TDT perquè si no tens l'aparell no pots veure la televisió i d'una manera ens estan negan un dret que tenim les persones. Molta població s'ha quedat sense poguer veure-la perquè no té prous diners per afrontar la despesa o simplement no li arriba la senyal.

Amb la història de la TDT algú s'ha embutxacat els diners, era una manera de tenir diner fàcil.

Isaure Pla i Tatiana Aldana
3rC i 3rB